L'escriptora
vallenca Margarida Aritzeta presenta aquest dijous, 21 de febrer, a dos quarts
de 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs un doble
volum editat per Cossetània sobre els guerrillers antifranquistes establerts a
la masia Cardellà de Valls a mitjans dels anys 40 del segle passat: "El
pou dels maquis" i "El pou dels maquis. Els fets, els documents.
Realitat i documentació d'una novel·la verídica".
El primer dels
volums és la història novel·lada resultant de quatre anys d'investigació i de
documentació sobre la presència de maquis a l'Alt i el Baix Camp. Aritzeta
assenyala que "vaig començar a investigar quan vaig saber que a
l'habitació on jo dormia, sis anys abans de néixer hi dormien quatre
guerrillers". La majoria dels personatges, localitzacions i fets que
apareixen a la novel·la són reals i s'hi descriu una època convulsa on les
tortures, les traïcions i les decisions personals van marcar als que hi
participaven com a peces d'un tauler d'escacs en el que, a nivell mundial, no
deixaven de ser peons. El llibre vol ser
descriure com totes aquestes persones es van trobar immerses en el
conflicte. Aritzeta assegura que, després de la investigació, "m'he
trobat amb la sorpresa de descobrir una història d'Espanya que no l'ha explicat
ningú".
El llibre, editat
per Cossetània, és "un intent de convertir en paraules el silenci de
dues generacions", explica l'autora, d'uns maquis que, contra els
prejudicis habituals, no eren gent de les muntanyes, desarrapats i desarrelats,
sinó "una guerrilla urbana que no tenia res a veure amb la imatge que
n'ha donat la historiografia". "Un col·lectiu organitzat per
derrocar el feixisme que no se'n va sortir", afirma, "molta
gent normal que, des de la seva normalitat, i amb perills enormes, hi va donar
suport".
El segon llibre,
"El pou dels maquis. Els fets, els documents. Realitat i documentació
d'una novel·la verídica", és un 'making of' que mostra el procés de
descoberta dels fets, de localització dels documents, la consulta de la
documentació del Consell de Guerra Sumaríssim (encara avui obert) al que va
tenir accés l'autora pel fet de ser familiar directa de dos dels encausats (el
seu pare i el seu avi) i un recorregut per la memòria de la mateixa Aritzeta. Entre
els arxius i fons consultats s'hi compta l'Arxiu Històric de Tarragona, l'Arxiu
Comarcal de l'Alt Camp, l'Arxiu Municipal de Valls, l'Arxiu Nacional de
Catalunya, l'Arxiu del Tribunal Militar Tercer (IV Regió), l'Arxiu Històric del
Partit Comunista de Madrid o l'hemeroteca digital del diari La Vanguardia,
entre d'altres.