La publicació
de les novel·les "El pou dels maquis" i "El pou dels maquis. Els
fets, els documents"de Margarida Aritzeta està provocant que es comenci
a reivindicar la història i la vida d'uns lluitadors que, deshonrats pel franquisme
i abandonats pels seus, han hagut de passar els últims 60 anys en silenci. És
el cas d'un dels maquis encara vius que apareixen a la novel·la, Agustí
Bruguera, a qui l'autora ha regalat els exemplars recentment.
Bruguera, que
actualment es troba a una residència del Maresme, es va mostrar emocionat de
poder disposar d'aquest testimoni escrit d'un episodi de la seva vida i una causa
que havia mantingut amagats per por a les represàlies i l'estigma social que
suposava per als maquis ser considerats com a bandits i facinerosos. Agustí Bruguera va ser un dels maquis que el
1946 va entrar a Catalunya, procedent de França, per anar a parar a la masia
Cardellà de Valls, prop d'on va ser detingut. Des d'aleshores havia evitat parlar, per
por, d'aquest passat. Amb el llibre se sent rescabalat i amb força per plantar
cara a aquells qui, encara ara, al bar de la residència, li retreuen un passat que
ha procurat amagar durant anys.
De fet,
aquesta situació es produeix també als diversos llocs on s'estan fent
presentacions públiques de la novel·la. A les poblacions on ja s'ha donat a
conèixer, "El pou dels maquis" desperta una espècie de moviment de
reivindicació cívica en què surten a la llum noms, persones i accions que
els protagonistes no han explicat i les seves famílies tampoc coneixen però
que, considera l'autora, s'han de començar a destapar.